Entrevista | Marc Muntané Entrenador de l'Igualada HC Rigat

Marc Muntané, envoltat dels seus homes durant un partit de pretemporada contra el Reus, el seu proper rival / Juanjo Viña/Reus Deportiu

Jordi Agut

Marc Muntané (1989) afronta la seva segona temporada a la banqueta del primer equip de l'Igualada Rigat amb dues revàlides importants: acostar-se a l'exitosa campanya anterior i tapar els forats deixats pels importants elements que han abandonat la formació arlequinada aquest estiu.

Com arribeu a aquest principi de curs a la lliga?

Hem jugat molts partits, però ha estat accidentada, amb moltes lesions. Roger Bars va tenir problemes a la clavícula; Biel Llanes també va tornar de la selecció sub-19 amb mal a l’espatlla, el Joan Ruano també al mateix lloc; Rouzé va tornar del Mundial amb França i es va fer un trencament al bessó; Marc Carol va tenir dolències als isquiotibials. La plantilla és llarga perquè han pujat cinc jugadors de la base. Hi ha moltes cares noves i hi ha molt per conjuntar. Em defensa ens estem mostrant més sòlids, però a davant ens hem de conjuntar més.

Quatre fitxatges i cinc ascensos del filial són moltes cares noves, en un estiu?

Vam tenir quatre baixes [Nil Cervera, Aleix Marimon, Gerard Riba i Uri Llenas] més el porter [Xavi Bosch], importants totes. Gairebé era l’equip titular. Amb els nous intentarem fer una plantilla en què hi hagi competició. Als joves els anirà bé estar en dinàmica de primer equip. Dels fitxatges, la idea és que en vinguessin tres i no quatre, però a final de juliol Gerard Riba ens va dir que marxava perquè havia rebut una bona oferta d’Itàlia [Bassano], va pagar la clàusula i vam haver de decidir. Vam anar a buscar el Joel Roma, que ha fet molts gols a les categories inferiors i a veure si el podem adaptar a dalt.

Canviarà la manera de jugar de l’equip, perdent elements que donaven tanta velocitat i dinamisme?

Hem intentat que els que venien fossin ràpids, sobretot a darrere. L’any passat teníem molt xut fort i ara potser no tenim tanta velocitat, però més lectura, més tècnica o passada final.

Les contractacions [Ruano, Roma, Miguel Cañadillas i Eduard Fernández] tenen perfils i procedències diferents. Veu que poden aportar varietat?

Volia dos perfils. Que la majoria fos gent jove, per com és l’equip i el club, i també algun de més experimentat. L’any passat va anar bastant bé, però en alguns moments trobàvem a faltar la figura d’un jugador a qui no cremés la bola. L’Edu és d’aquí, hi viu i s’hi fa formar. És cert que ha estat molts anys a fora i quan vam veure que hi havia interès de les dues parts vam trobar el que buscàvem.

Vostè comenta que l’any passat va anar bastant bé. Guanyant Europe Cup i entrant a Copa i play-off sembla que hi va anar molt, de bé. Seria un error, prendre’l de referència?

Des del primer dia vaig dir a l’equip que cal oblidar l’any passat. És un projecte nou, t’ho miris com t’ho miris. Per a mi és a dos o tres anys vista, que és quan podem veure un nivell alt de l’equip. Ara volem que entrin els jugadors joves que tenen molt potencial, però no destacaran des de l’inici. Els Marimon, Cervera o Riba van fer el que van fer després de dos o tres anys a la lliga. Caldrà donar-los un marge de temps.

I sobretot, que no se’n vagin de seguida i els puguin gaudir durant temps?

En aquest tema, com a club, també hem de fer autocrítica. Si volem que es quedin, hi hem d’estar preparats, i l’any passat no ho estàvem, ni econòmicament o de condicions. Els jugadors volen lluitar per títols i si no podem afrontar una Champions, ells la volen jugar. Si volem retenir el talent d’aquí a dos o tres anys, el club ha d’estar a punt. És com un casament, les dues parts han d’estar d’acord. També és cert que d’altres jugadors han tingut ofertes i han decidit quedar-se perquè hi estan bé i valoren d’altres coses.

I llavors hi ha els que tornen, com Roger Bars, o abans Ton Baliu.

Aquest comentari no me l’havien fet mai i és bo perquè a tots els he dit el mateix. Sempre passa. Els més joves no ho veuen, però quan et fas gran vols tornar al teu club. Quan els que han marxat m’ho van dir, els vaig agrair els anys en què hem estat junts i els vaig aconsellar que marxessin bé perquè això és casa seva. Ara potser es pensen que estaran deu o dotze anys a fora i no hi presten atenció, però ells ho han donat tot, però el club també. És important marxar bé dels llocs.

Algun d’aquests no ho ha fet?

No em mullaré amb això, cadascú ja sap si ha marxat bé o no [afirma somrient].

Una altra de les fites de l’any passat és la connexió amb Les Comes. Quina importància li dona?

Aquesta és una passa que necessitàvem. Ens hem trobat rivals i arbitratges que ens deien que revivien Les Comes de fa vint anys, o que feia vint anys que estava morta. Ho hem reanimat i falta mantenir-ho i és una feina de la junta. Cal fer coses perquè se segueixi omplint, promoure o fer el que sigui perquè a casa, això ens dona molts punts.

Com veu el nivell de la lliga, en general?

Tornarà a ser equilibrada, moltíssim. Els equips que pugen s’han reforçat. És una lliga massa curta, de catorze equips, com cap altre esport.

Només l’hoquei femení.

Sí, però cap altra. O lluites per guanyar-la, o per no baixar. Quatre són a davant, Barça, Liceo, Reus i potser el Calafell, que té una plantilla supercara, i la resta, per mantenir-se. L’any passat un dia estaves a la Copa i l’altre, en descens. I al final, del sisè al play-out [avantpenúltim i quart per la cua] hi havia tres punts. Hi ha gent que diu que això dona espectacle, però el que baixa ho està fent perquè té tres punts menys que el de sobre. El 90% dels entrenadors volem setze equips, però no és així. Algun baixarà immerescudament. El que queda l’onze, a tres llocs del play-off, pot baixar. El 28% dels equips està emmerdat per baixar.

I per què no puguen a setze?

Ho havia estat tota la vida, però quan van començar a jugar entre setmana els de la Champions, els de dalt van dir que hi havia massa partits. Com que els fan cas per tot, lliga de catorze i la resta us foteu.

No haver de jugar prèvies de Champions, com van fer l’any passat, és més relaxat?

A mi m’agradava perquè tenies una setmana neta de cap, podies refrescar els jugadors amb rivals diferents.

Comencen a defensar Europe Cup a final de novembre.

Sí, una altra cosa incomprensible d’aquest esport és que el campió d’aquesta competició no vagi a la Champions havent quedat sisè o setè a la lliga i hi vagi el vuitè de Portugal, que ha quedat pitjor que nosaltres i acaba de pujar.

Això va per quotes de països? Per política?

[Riu] Exacte, és que no hi ha cap argument esportiu.

L’Igualada estaria preparat, per participar a la Champions?

A nivell econòmic no ho sé, perquè no hi estic a dins, però si Voltregà i equips així que estan com nosatres ho fan, per què no? Ens costaria, com l’any passat, però competir en aquestes coses és bonic i als jugadors els agrada molt.

I Marc Muntané, com a entrenador ambiciós que és, quin objectiu té, per a la temporada?

Des que vaig entrar com a responsable de la base el meu objectiu és que cada any el club sigui una mica millor. A nivell de base crec que ho vam aconseguir, amb fites molt altes, i al primer equip els vaig dir que no arribava per seguir igual, que intentaríem millorar-ho. Sí que és cert que m’ha trobat ara amb un fet al qual no estava acostumat. Ho fas una mica bé i et prenen mig equip. És difícil dir a jugadors nous o que pugen que ho hem de fer millor. Intentarem fer-ho. De moment, a la Lliga Catalana l’any passat ens van eliminar al grup i ara hem disputat la final four, ja ho hem fet millor.

Comencen diumenge amb el Reus, a qui van guanyar 2-6 a la pretemporada. Pot servir de referència?

Ells tenien baixes i nosaltres també i la pretemporada és diferent. Ells han jugat la Supercopa i van perdre la final a última hora i la van competir bé. Nosaltres juguem a casa, on ens hem de fer molt fort. Serà un partit bonic de veure, amb dos equips ofensius, i es decidirà per petits detalls.

Noticia guardada en tu perfil

Ver noticias guardadas

https://www.regio7.cat/esports/2024/10/11/meu-objectiu-club-sigui-any-109136297.html